Aquest llistat de restaurants de les Terres de Lleida, el qual exclou la capital, s’ha elaborat a partir de les millors ressenyes que hi ha Google i complementat amb altres fonts com la Guia Michelin i TheFork. Tot i això, no és un recull exhaustiu i presenta una certa asimetria en qualitat, ja que s’ha procurat incloure establiments de tot el territori, malgrat que els restaurants de més renom tendeixen a concentrar-se en zones concretes.

És la capital del torró i la xocolata a la pedra, i també de l'art contemporani, amb el pilar d'Almenara que presideix el Serengueti Lleidatà. La portalada de l'església romànica Santa Maria és fantàstica.

L'Hípica Obrint Camí ens proposa passejades d'una hora, per exemple, anar des de l'hípica fins a Puigverd d'Agramunt i tornar, per a grups de 4 a 6 persones guiades per algú de l'equip. Entre la preparació del cavall i la dutxa al final del passeig, l'activitat pot acabar durant dues hores i mitja. És sempre recomanable demanar cita prèvia, preferiblement amb un mes d'antelació.

Lo pardal és una fundació dedicada a la difusió de l'obra plàstica i objectual de Guillem Viladot.

L'Espai Guinovart és el meu lloc preferit a Agramunt. L'edifici i l'obra estan en perfecta harmonia. Les persones que gestionen el museu transmeten el seu entusiasme per l'obra amb gran passió.

El pilar d'Almenara és una torre de guaita cristiana construïda poc després de la reconquesta sobre la serra de Bellmunt-Almenara. La torre de 15 metres d'alçada, té lliure accés, s'hi entra pujant per una escala de cargol exterior que porta a dos trams d'escales interiors metàl.liques i verticals. Es pot convertir en una petita aventura de enfilar-nos-hi. A dalt, una terrassa de 7 metres de diàmetre, sense baranes, que amb sols uns 100 metres sobre l'horitzó es converteix en un fantàstic mirador sobre el pla d'Urgell. Amb uns bons prismàtics ens permet recòrrer un munt d'indrets, com ara la torre del Cargol, una altra torre de guaita localitzada a la serra de la Força, al municipi de Ponts. Al costat tenim l'església romànica de Sant Vivenç expoliada per soldats republicans per fer nius de metralletes a l'àrea durant guerra civil. A les fotos podeu veure pintades, un clàssic al patrimoni amb lliure accés. Com a altres espais s'haurà d'acabar restringint l'accés. Una pena. Crec que és un lloc ideal per anar a veure pondres el sol amb uns bons prismàtics. Nosaltres hi hem anat massa aviat i amb molta calitxa.

Al Castell de Montclar s'hi fan Escape Castle Adventures que són una barreja d'Escape Room i joc de rol.

Xolocala Jolonch, que fabrica artesanalment taules de cacao per fondre i xocolata a la pedra des de 1770, té una botiga amb cafeteria, a la seva antiga fàbrica, a la plaça del Pou d'Agramunt. La cafeteria és fantàstica, amb una terrassa exterior inmensa i pàrquing. El producte és excel.lent. Personalment, opto per la xocolata negra amb pebre i uns xurros. La millor xocolata que he provat mai. Sembla ser que al 1940 quan van afusellar a en Lluís Companys, la seva última voluntat va ser un troç de xocolata Jolonch

Els no entesos, i no massa devots, gaudim del Romànic Eclesiàstic local durant fets singulars com la boda d'un amic. En el cas de Santa Maria, les esperes i els sermons es fan més lleugers tot mirant els detalls d'aquesta joia arquitectònica agramuntina. La portalada principal, amb els seus motius, ens pot deixar bocabadats durant una bona estona.