Els Pirineus
Els Pirineus són un espai gairebé verge que cal cuidar ja que tenen un valor inestimable tant a nivell natural com patrimonial.
Cal mantenir un equilibri entre un desenvolupament que permeti arrelar la gent al territori i, al mateix temps, preservar el medi natural que dóna identitat i valor al Pirineu.
Cronografia d'un canvi - obrir i preservar
L'any 1948 es va completar el túnel de Vielha permetent l'accés durant tot l'any i impulsant el desenvolupament econòmic i turístic de la regió.
Al 1955 es declara Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l'únic parc nacional de Catalunya, que atreu a mig milió de visitants a l'any.
Inaugurat l'any 1984, el túnel del Cadí va revolucionar les comunicacions entre les comarques de la Cerdanya i el Berguedà, reduint considerablement el temps de viatge i promovent un augment significatiu del turisme i el comerç en aquestes regions.
Al 2000 es declaren Patrimoni Mundial de la Humanitat al conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí que destaquen per la seva arquitectura única, frescos i escultures que daten dels segles XI i XII.
Al 2003 es crea el Parc Natural de l’Alt Pirineu, que és l’espai natural protegit més extens de Catalunya, amb gairebé 80.000 ha. Sota la Pica d’Estat, cim de Catalunya amb 3.143 metres, aquest territori singular és una reserva del patrimoni natural i cultural pirinenc, amb extenses pastures i animals emblemàtics com el gall fer, el trencalòs i l’os bru.
Al 2015, la UNESCO declara les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus, que inclouen les Falles i la Crema deth Haro, com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
El 2015 també es va declarar el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que es troba al Pirineu oriental, al Ripollès. Amb una extensió de més de 14.000 hectàrees, inclou els impressionants paisatges de les valls altes dels rius Ter i Freser, així com zones de gran valor ecològic i cultural.
Al 2024, la Vall d'Aran ha estat declarada reserva de la biosfera per la UNESCO, valorant la seva diversitat paisatgística, així com la seva identitat cultural i lingüística.
Pocs però valents
La població del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, conjuntament, està al voltant dels 20.000 habitants. Estem parlant d'una població similar a la de Tàrrega o Balaguer, però distribuïda en uns 2.700 km², amb una densitat aproximada de 7 habitants per quilòmetre quadrat. A l'altre extrem tenim Andorra, amb uns 150 habitants per km², presenta una densitat relativament alta. Tot i això, és molt inferior a la densitat de l'àrea metropolitana de Barcelona, que assoleix uns 5.500 habitants per quilòmetre quadrat.
