La Cova Gran de Santa Linya
Es tracta d'una immensa balma d'una gran bellesa cromàtica, que aixopluga 2800 m2 que es disputen escaladors i arqueòlegs, com ja ho feren, fa uns quants mil·lennis endarrere, els últims Neandertals i els primers Sapiens.
Segons els escaladors, és el millor lloc del món per fer escalda esportiva, degut a l'alta concentració de vies dures, 40 vies amb grau de més de 8 i 7 vies de grau 9. El fet que surti sovint en revistes especialitzades i la presència constant de gent mediàtica a la zona com en Crish Sharma fa que vingui gent de tot el món a fer-hi escalada.
A nivell arqueològic hi trobem 9 metres d'estrats, verges fins al 2002, que representen una seqüència inèdita dels últims 50.000 anys a la zona central de Catalunya. De moment ja sabem, segons en Rafael Mora, que hi convingueren l'Home de Neandertal amb el Sapiens, sense barrejar-se ni biològicament ni culturalment.
Esperem que aquest cop tinguin més sort els que fan el paper de Neandertals!
La Linya - la primera dona de la Noguera
En la campanya d'excavació arquelògica del 2020 es van trobar restes d'una dona sapiens, de fa uns 14000 anys, de finals del Paleolític Superior. Aquesta trobada és important perquè hi ha poques restes humanes d'aquest període a la península ibèrica i es preveu que permetrà aprofundir en el coneixement sobre els caçadors - recol.lectors de l'època.
El cartell informatiu arqueològic de la Cova Gran
Extret dels panells informatius
La Cova Gran de Santa Linya es troba al mig d'una petita vall molt tancada, formada pel torrent de Sant Miquel. Malgrat l'aparent aïllament d'aquest indret dins la geografia de la Noguera, va ser habitat per dos hominins: H. neanderthalensis i H. sapiens. Aquesta cavitat, als primers contraforts del Prepirineu, conserva testimonis dels darrers 50.000 anys de la nostra història.
La Cova Gran permet conèixer els canvis en les formes de vida dels nostres avantpassats, els antics pobladors del Prepirineu de la Noguera, al llarg d'una dilatada escala temporal. Els testimonis d'aquestes societats desaparegudes formen part del patrimoni de totes les ciutadanes i ciutadans. És deure de tothom respectar-lo, protegir-lo i transmetre'l a futures generacions, ja que ens permet comprendre com l'experiència de la nostra espècie humana ha anat canviant al llarg del temps.
Homo neanderthalensis
Els primers habitants de la cova van ser grups de neandertals, els quals s'instal·laven intermitentment en els seus desplaçaments estacionals, que definien la forma de vida caçadora-recol·lectora. D'ells trobem les roques de silex i quarsita que portaven per elaborar les eines que necessitaven per obtenir o transformar recursos essencials, com els aliments.
La caça de mamífers com cérvols, cabres, cavalls i braus, així com la recol·lecció de plantes i fruits, constituïen la base de la seva subsistència. El foc era una constant en l'organització de la vida social d'aquests grups.
Gravats rupestres
La recerca arqueològica dels darrers anys ha identificat cinc conjunts de gravats no figuratius a la paret de la cova: signes, feixos de línies convergents, una agrupació de trapes, dos petits reticulats i la possible representació esquemàtica d'una figura humana en forma de "Y".
La ubicació dels gravats en relació a les ocupacions arqueològiques podria correlacionar-se amb els darrers moments de grups caçadors-recol·lectors que freqüentaven la cova fa uns 10.000 anys. D'altra banda, els feixos de línies i els reticulats mostren una àmplia cronologia, que abasta des del Mesolític fins al Neolític, mentre que el motiu en forma de "Y" és característic del Neolític.
No és fàcil interpretar el significat d'aquests gravats, però testimonien la presència i la influència dels grups prehistòrics en aquesta cavitat al llarg del temps.
Homo sapiens sapiens
Fa 40.000 anys va tenir lloc un canvi transcendental: a la cova detectem l'aparició dels primers humans anatòmicament moderns. S'han registrat diverses fases d'aquestes ocupacions que es caracteritzen per canvis en els estris i en la seva elaboració, així com en la forma com vivien.
Continuaven utilitzant el silex per elaborar eines, si bé es poden detectar nous instruments fets amb materials orgànics com l'os i la banya. Les eines de pedra ara són més allargades per facilitar-ne la manipulació, el que va possibilitar l'aparició de projectils per caçar animals a distància.
El foc (3) seguia sent clau, però va canviar la forma de les fogueres, que passaven a ser cubetes excavades a terra per tenir un millor control de la cocció dels aliments i aconseguir una temperatura més elevada.
També s'ha trobat evidència de l'ús d'elements ornamentals, com les petxines marines (4) que provenien de la costa a més de 150 km de la cova. Aquest aspecte més simbòlic també es reflecteix en els ossos gravats (5) amb motius geomètrics i en l'ús d'ocre (pigment vermell) que probablement era utilitzat tant per a la protecció de la pell com per a la decoració corporal, potser com a una forma d'expressió d'identitat.
Aquests grups de caçadors-recol·lectors serien reemplaçats per les primeres societats agricoles i ramaderes fa uns 7000 anys. Apareixen nous objectes com recipients ceràmics i ossos d'animals domesticats (6), com cabres i ovelles, indicant l'adopció d'una nova forma de vida basada en l'agricultura i la ramaderia.
Al llarg d'aquest període, la cova va formar part d'una xarxa d'assentaments relacionats amb la transhumància d'ovelles i cabres, que connectaven les planes de Lleida amb els prats d'alta muntanya dels Pirineus.
