La muralla gòtica de Balaguer
Recórrer els 500 metres recuperats de la muralla de Balaguer és una bona manera de començar a conèixer la que fou la capital del Comtat d'Urgell des del 1130 al 1413.
Aparquem el cotxe al costat del Segre al Pont Nou i ens dirigim a la plaça porticada del Mercadal, on tots els dissabtes hi ha mercat. Mirant cap a l'ajuntament, agafem el carreró de la dreta que ens porta al Portal del Gel, a l'altra banda hi ha una estructura que ens permet pujar a la muralla.
Si anem cap a la dreta, caminem per sobre la muralla de més d'un metre i mig d'amplària, gaudint de unes excel·lents vistes de la ciutat i de la plana de la Noguera. Cap a l'altra banda, una passarel·la metàl·lica ens puja fins a l'església gòtica de Santa María.
La part de la muralla visitable, a més de l'accés pel Portal del Gel, té portes als dos extrems, a Santa Maria i a la Torre del Bombo.
Els tres accessos a la muralla estan tancats i són gestionats pel punt d'informació turística que es troba al Museu de la Noguera.
Exceptuant petits trams andalusís, aquesta part de la muralla visitable és del segle XIV, de l'época condal.
Les pedres més grans de la següent foto són fragments de la muralla andalusina que es troba adjunta a la muralla cristiana, i presenten una estructura de construcció molt semblant a la muralla andalusina del Castell Formós del segle IX.
Flyer de les Muralles de Balaguer
No deixeu de mirar el flyer fet pel Museu de la Noguera del qual he extret el següent mapa de les muralles, tan de les gòtiques com de les andalusines.
Balaguer Andalusí - Museu de la Noguera
Balaguer es converteix en medina al segle IX, resultat d'un campament militar fet pels musulmans al segle VIII. La ciutat es va desenvolupar sota la protecció de la muralla del campament i va experimentar un creixement paral·lel amb la seva muralla durant els segles IX i X. El campament y la medina posterior ocupaven una àrea de 25 hectàrees coneguda com el pla d'Almatà, que és un dels jaciments medievals més importants de Catalunya.
Balaguer dins la cultura andalusí no té la importància que pot tenir Tortosa i Lleida, però té l'avantatge que la ciutat es va anar desplaçant cap al sud-est amb el anys, deixant l'àrea andalusí lliure de construccions posteriors, cosa que actualment facilita la seva investigació.
Els andalusins que vivien a Balaguer ja tenien artesans especialitzats en fer ceràmica.
Miraven el món orientant-lo al revés que els occidentals actuals i posaven la península aràbica al centre. La península Ibèrica es troba a l'extrem dret i està al revés de l'habitual.
Buscaven or al riu Segre que les aigües arrastraven des dels Pirineus.
El Mercadal
La plaça porticada del Mercadal és medieval, i des de sempre ha estat el centre social de Balaguer.
La jueria
A Balaguer convivien les tres cultures monoteistes, cristians, musulmans i jueus, des de l'època andalusina de la ciutat. Al segle XIV, els jueus van ser traslladats al sud de la plaça del Mercadal per ordre reial, creant la jueria, que era el nom que rebia el barri jueu de Balaguer. Al segle XV, hi havia una comunitat jueva d'uns 300 habitants que fins i tot tenien el seu propi sistema jurídic. A finals del segle XV, van ser expulsats de la península per decret dels Reis Catòlics.
Santa Maria
Des de la part final de la muralla, a la torre del Bombo, antic observatori franquista durant la Guerra Civil, mirant en direcció Sant Llorenç de Montgai i Camarasa, veiem d'esquerra a dreta, l'església gòtica de Santa Maria, la mesquita reconvertida en l'església del Sant Crist, la Serra del Mont Roig de roca vermellosa, Sant Jordi a Camarasa, Sant Mamet a Alòs de Balaguer, i més al fons el Montsec.
Dins la ruta turística Fars de Ponent, a Balaguer es puja a la Torre del Moro de l'església Santa Maria, que és la que es troba a l'esquerra en les fotografies anterior i posterior.
Balcons Il.lustrats
Al Centre Històric de Balaguer, Núria Riba ha creat un mural homenatge a Frederic Letamendi, a la Plaça del Carrer dels Teixidors, destacant costums tradicionals balaguerins.
Molt a prop, a la Plaça del Museu, es troba un altre balcó il·lustrat que homenatja Margarida de Montferrat, mare del comte Jaume d’Urgell, en aquest cas obra de Oriol Arumí.
Cases Pintades
