La cova del tabac de Camarasa
Anar a la Cova del Tabac és l'excursió per excel.lència de Camarasa. Els seus 300 metres de desnivell i una mica més de dos hores de recorregut la fan ideal per famílies amb fills. Cal fer-la durant la primavera o la tardor. A l'estiu, el sol de la plana de Lleida farà que ens sigui força més dura.
Deixem el cotxe després de la presa de Camarasa direcció a Cellers. Tornem enrere caminant per sobre la presa. El camí està molt ben marcat, la primera part és ombrívola entre molta vegetació i la segona és a la cara sud del Montroig, on domina la roca. Tenim molt bones vistes cap al congost de Mu, on es pot veure el castell d'Alòs de Balaguer i cap a la plana de la Noguera. La part final del recorregut està equipada amb sirgues i escales de ferro, en plan via ferrata, que potser fa que no sigui apta per a tothom.
La cova està protegida contra el vandalisme amb una reixa on hi ha una porta amb un candau amb combinació que està gestionat per Espai Origens.
La cova de grans dimensions, 130 de fondària, 20 d'alçada i 15 d'amplada, és de formació càrstica amb estalagmites i estalactites, i té unes pintures neolítiques molt malmeses. És una bona idea portar llums per inspeccionar la cova.
La Cova del Tabac va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998.
Aquesta app ens permet llegir els contiguts dels diferents QR que estan disposats al recorregut que va fins la cova.
Extret del Cartell informatiu
EL CARST
La Cova del Tabac es troba en el terme municipal de Camarasa, al vessant sud dels cingles de la serra de Mont-roig, poc després de la confluència del riu Noguera Pallaresa amb el Segre i a uns 300 metres per sobre del nivell del riu.
La cova fa uns 15 metres d'amplada, 20 metres d'alçària i 80 metres de longitud fins que canvia de direcció cap al nord, continua uns 110 metres més i finalitza per col•lapse del sostre. Després del col•lapse, la cova continua uns 30 metres més, on es situa la boca nord, anomenada Cova del Pas del Sastre.
La Cova del Tabac (Camarasa) i l'Avenc i Cova del Pas del Sastre (Les Avellanes i Santa Linya) formen part de la mateixa unitat càrstica, parcialment reblerta de sediments clàstics procedents de les rierades que entraven per la gran obertura de l'avenc, arribant a taponar el centre del túnel natural i amb sortida per la boca del Tabac.
La cova es troba dins de la Formació Calcàries de les Serres, amb una antiguitat d'uns 70 milions d'anys (cretació superior), conté fòssils marins i es situa en l'encavalcaments de les Serres Marginals, un dels tres resultants de l'aixecament dels Pirineus cap al sud.
EL JACIMENT
Les primeres notícies de la Cova del Tabac les proporciona Francisco de Zamora entre els anys 1785 i 1790 en el Diari dels Viatges realitzats a Catalunya. L'any 1880, Josep Pleyan de Porta es refereix a ella com a habitatge de l'edat del bronze. Lluís Marià Vidal va dur a terme excavacions arqueològiques els anys 1892 i 1893 i va recuperar materials que serien estudiats i posteriorment publicats per altres investigadors com J. Serra Ràfols a la seva obra sobre el poblament prehistòric de Catalunya (1930) o J. Maluquer de Motes (1945).
El material recuperat per Marià Vidal indica una llarga ocupació de la cova amb elements neolítics i ceràmiques aparentment característiques d'aquest període i de fases posteriors, incloent fragments de ceràmica, molins de vaivé abundants, percussors, fulles de sílex, un punxó d'os, braçalets de petxina, un ullal de senglar i moltes petxines.
Alguns fragments de ceràmica estan decorats amb incisions de dits, cordons digitats i garlandes, mentre que d'altres presenten decoració incisa amb ratlles i triangles. Vidal també fa menció de la presència de restes de fauna domèstica i salvatge, així com d'alguns ossos humans (parietals i cranis).
LES PINTURES RUPESTRES
Les pintures rupestres de la Cova del Tabac van ser descobertes l'any 1978 per Lluís Díez Coronel, qui les va presentar l'any 1983 al XVII Congrés Nacional d'Arqueologia.
S'hi van identificar 12 figures pintades: 1 trac corbat, 1 antropomorf que podria correspondre a un ull, 1 estel·liforme (un element circular del qual surten 10 radis), 1 rectangle radiat, 1 quadrúpede i diversos traços i restes de morfologia indeterminada. Segons la tipologia d'alguns elements, com l'ull, l'estel·liforme i el pectiniforme, les pintures podrien situar-se cronològicament a l'edat del bronze.
L'any 1986, el Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va dur a terme la documentació exhaustiva de les pintures dins del projecte "Corpus de Pintures Ruprestres de Catalunya".
En el marc del projecte de recerca "Poblament humà al Prepirineu Oriental durant el Plistocè Superior i l'Holocè", desenvolupat per la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPAP-UAB), l'any 2016 es van descobrir dues noves figures pintades que actualment es troben en procés d'estudi.
L'any 2017, el Servei d'Arqueologia i Paleontologia va eliminar uns grafits que afectaven directament les pintures i va realitzar la seva consolidació.
