El Solsoní Roger Mas
El Calavera
Passà la frontera al maleterTé un Mercedes verd i atrotinat
La primera nit en un caixer
La següent sota el pont de la ciutat
La tercera pensant el camí fet
I la quarta somiant en com des-fe'l
Mentre remugaven els budells
Llamps i trons feien baixar el cel
La nit empara els cecs
I les tempestes als lladres
No hi ha panys si ets prou l'afany
I d'aquesta manera, aprengué el Calavera
A saltar precs i obrir candaus
La cinquena nit també plogué
L'adrenalina prou té el seu encant
El sisè camí no se n'estigué
I perdé la por del debutant
La setena nit es va confiar
I en sortir arraulit i panteixant
Davant la reixa humida d'aquell forn de pa
Dos gendarmes i el blau llampegant
La nit empara els cecs
I les tempestes als lladres
No hi ha panys si ets prou l'afany
I d'aquesta manera, van agafar al Calavera
Per saltar precs i obrir candaus
Entrà a comissaria enmanillat
Remugant dins un cotxe cel·lular
La primera nit no va dormir res
I al vespre següent ja era al carrer
La nit empara als cecs
I les tempestes als lladres
No hi ha panys si ets prou l'afany
I d'aquesta manera, va fent el Calavera
Saltant precs i obrint candaus
