El Petit de Cal Eril de Massoteres

Amb tot

Amb tot només quedo jo
tan sols un tros de vent
que se'n va com tot a l'infinit
amb molt d'esforç em faig sentir més lliure
quan tot m'empeny al fons, a l'abisme
conèixer-vos a tots és tan bonic
que em fa viure
que em fa créixer i ser petit alhora
llavors tempestes com tots els dimecres
moixons amagueu-vos
que és tard i vol ploure
amics de les plantes
amics de tots nosaltres
ningú ens treurà mai les ganes de viure
amb tota la paciència
de mossegar les ungles
amb aquesta peresa
t'enlaires tot d'una
com molt abans somiaves
tan alt que no hi arribes
ningú ens treurà mai les ganes de riure
amb totes les coses
que et fan sentir lliure
amb tan sols aquestes
va la pena viure