Què puc fer a Alòs de Balaguer?

El poble, penjat de les roques, llisca fins al barranc del Prat i el riu Segre.

Carrers estrets i costeruts, places acollidores i cuidades, l’aigua que brolla arreu, el salt d’aigua del Molí de Dalt, els horts a la llera de riu, els espais amb taules i barbacoes, els senders per caminar, les roques per fer escalada, les suaus formes de la muntanya Sant Mamet, el Congost de Mur, la pesca esportiva, la caça major del porc senglar, els bolets i les tòfones, fan d'Alòs de Balaguer un lloc on passar-hi uns dies agradables, en calma i tranquil.litat.

Ah! I no podem oblidar les empremtes d’un passat remot: les restes de l'Ictiosaure i el jaciment de la Cova del Parco.

A Alòs de Balaguer es pot fer un munt de recorreguts molt interessants sense sortir del poble, com per exemple les escales que van des de la Plaça del Pou fins a la carretera de la Font del Prat, passant pel costat de la pista de bàsquet.

El poble és ple de fonts. Us podeu trobar algun local omplint-hi aigua. L'única diferència que hi ha entre l'aigua de les fonts i la de les aixetes del poble és que la primera no està tractada, per això hi posa sense garantia sanitària.

Un dia un conegut que estava omplint ambúrnies em van dir

"L'aigua baixa d'allà dalt. Què hi ha allà dalt? res."

He de reconèixer que el curt període de temps que vaig viure a Alós em vaig tornar addicte a la seva aigua, i no soc massa de beure aigua sola.

Al poble hi viu unes 60 persones de forma permanent, però hi ha un munt de cases que s'omplen amb els seus antics habitants, i els seus descendents, que es van desplaçar a llocs més grans per qüestions laborals.

Algunes cases són petites i adaptades a la roca de la muntanya, i els seus llindars d'entrada són extremament baixos. Molts dels carrers no admeten el trànsit de cotxes.

Al rierol de la Font del Prat hi ha una zona de pícnic que té un espai amb gronxadors per nens al costat. A la pista que porta al congost de mu, a la font d'Espadella, hi ha una altra zona de pícnic, tocant a les pasarel.les de l'estret de Mu.

A la mini presa, al final del Sender de Mu, és més fàcil arribar-hi des de Camarasa que des d'Alòs, però pertany al terme d'Alòs. La presa té un salt de 7.35 metres i dos turbines que poden generar 4800 KWh. La seva construcció al 1991 va implicar la innundació de l'antic pas de ferradura entre Alòs i els dos rius de Camarasa, que més endavant es va recuperar posan unes passarel.les enclavades a la roca i un pont penjat per creuar el riu. Tot plegat, ha convertit el sender en un lloc força concorregut a nivell turístic.

Pujar a la capella romànica del segle XI de Sant Miquel ens permet tenir una visió aèrea de tot el poble, els horts, el riu i el castell àrab. Podem fer l'excursió a peu partint del monument de sant Esteve, passant pel molí vell, on hi ha un salt d'aigua força maco, i encarant cap a Lo Camp on hi ha l'església.